El narrowboat va néixer amb la xarxa de canals de la Gran Bretanya, que es va estendre per Anglaterra des de finals del segle XVIII per transportar carbó, ceràmica i gra. Moltes rescloses es van construir amb poc més de set peus d'amplada, de manera que les barques es feien llargues i estretes, sovint d'uns setanta peus, i al principi les estiraven cavalls que caminaven pel camí de sirga. Des de mitjan segle XIX, moltes famílies barqueres vivien a bord i encabien tota una llar en una minúscula cabina de popa amb estufa, taula plegable i un llit travessat a la popa. Alegraven aquests espais petits amb roses i castells pintats, llautó polit, plats amb vores de puntes i regadores decorades, un estil que els navegants encara estimen avui.
El transport comercial va decaure després de la Segona Guerra Mundial, però les barques no van desaparèixer. Els canals restaurats acullen ara turistes i gent que hi viu a bord, que avancen al pas d'un caminant entre camps i pobles, amb testos de flors al sostre de la cabina i ànecs nedant al costat. Els barquers encara anomenen el canal «the cut». Aquest model de peces recrea aquesta escena sense presses, amb un casc verd fosc i vermell, costats de cabina pintats, una xemeneia lluent, geranis al sostre i aneguets a la vora de l'aigua.
